Ayuntamiento de Alicante-Proclamación II Republica,1931
La proclamación de la II Republica española significó un gran cambio en todos los aspectos, también lo fue para el arte y la cultura. «La actividad artística general tanto desde el punto de vista teórico como realizaciones practicas, se vio considerablemente incrementada y se polarizó en dos tendencias fundamentales: realismo y surrealismo, claramente mayoritaria en cuanto al número la primera, aunque no se puede decir lo mismo en cuanto a la calidad.
Durante la Guerra Civil (1936-1939), aparte del natural colapso que supone una guerra para cualquier actividad cultural normal, esta supuso también un aliciente para incrementar el esfuerzo creativo propagandístico, tanto en uno como en el otro bando, por tanto lo más importante a destacar durante la guerra son el cartelismo y las ilustraciones para todo tipo de publicaciones, «De un modo amplio podemos decir que todo el arte de la guerra civil fue un arte de propaganda; pero la propaganda no era de productos, era de temas sociales, y ello hizo que las imágenes y recursos expresivos tuvieran poco que ver con lo que hoy entendemos portal
En la llamada habitualmente zona nacional, la ilustración grafica no tuvo la misma intensidad que en la republicana.
revista vertice «La revista negra de falange», 1937
Entre las publicaciones que destacaron cabe señalar Vértice, editada a partir de 1937 por la Delegación Nacional de Prensa y Propaganda, Jerarquía («la revista negra de Falange») del que quienes fueron sus lectores, recordaran los grandes reportajes de los fastos mussolinianos, la suntuosidad de las secciones de decoración y cine Chau Chau cinematográfico-, los bellos dibujos en color en laminas – fuera de texto, y la magnífica ilustración grafica de la guerra. Ilustraban los números de Vértice, Teodoro y Álvaro Delgado, José Caballero, J.J.Acha, J. Olasagasti y, sobre todo, Carlos Sainz de Tejada
En la llamada habitualmente zona republicana, la actividad artística no fue, de 1936 a 1939, individual; se canalizó a través de diversas organizaciones e instituciones que conviene recordar, dependientes en ocasiones de los partidos políticos, otras de los sindicatos y comités de defensa, otras independientes, por lo menos nominalmente. Entre estas organizaciones e instituciones destacan las siguientes: las Milicias do Cultura, la junta de Defensa de Madrid que publico una gran cantidad de carteles y contaba entre sus realizadores a F. Briones, Espert, Melendreras etc.
; la Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura, que editó una revista posteriormente célebre, Mono Azul, en la que colaboraron los más importantes poetas , escritores y dibujantes del momento (entre otros, Miguel Prieto, Antonio Rodríguez Luna, Ramón Gaya, Arturo Souto, ;anucl Ángeles Ortiz, S. Ontañon, Eduardo Vicente, Helios Gómez, F. Briones, Mallo, etc.);
el Comisariado del Grupo de Ejércitos (Valencia), al que estaban ligados artistas como Francesc Carreño, T. Ballester, E. Vicente y Josep Renau; Altavoz del Frente, que contaba con un dibujante de justa fama en las publicaciones revolucionarias de los años treinta: Ramón Puyol; el Sindicato de Dibujantes de la Unión General de Trabajadores (U.G.T.)(Barcelona)
Pero, en términos generales, resulta imposible fijar el número de organizaciones que, de una forma u otra, contribuyeron a la producción artística.
ESTE DICCIONARIO DE PINTORES ALICANTINOS SURGE DEL PROYECTO FIN DE MASTER DE DIGITALIZACIÓN DE PATRIMONIO CULTURAL DE LA UNIVERSIDAD DE CASTILLA LA MANCHA
ESTE DICCIONARIO SERÁ ÚTIL SI SE CONSIGUE QUE AQUEL QUE LO LEA PARTICIPE CON SUS COMENTARIOS.
LOS DATOS OFRECIDOS COMO BASE SON DEL AÑO 2000 OBTENIDOS EN SU MAYORÍA DEL LIBRO: PINTORES ALICANTINOS 1900-2000 PUBLICADO POR LA DIPUTACIÓN DE ALICANTE EN EL AÑO 2002 Y ESCRITO POR ADRIÁN ESPÍ Y DIONISIO GÁZQUEZ. Y TAMBIEN DEL DICCIONARIO DE ARTISTAS VALENCIANOS DEL SIGLO XX DE FRANCISCO AGRAMUNT LACRUZ QUEREMOS AGRADECER A LOS AUTORES SU ESFUERZO DOCUMENTALISTA Y QUISIÉRAMOS HOMENAJEARLOS ACTUALIZANDO LOS DATOS. NECESITAMOS TU AYUDA. GRACIAS POR LA COLABORACIÓN.
POR MI PARTE ES UN ESFUERZO SIN ANIMO DE LUCRO Y EL ÚNICO INTERÉS QUE ME MUEVE ES LA DIFUSIÓN DE NUESTROS PINTORES ALICANTINOS EN LA RED. DIFUSIÓN CULTURAL LIBRE Y GRATUITA
L’11 de març del 2021 farà deu anys de la mort del dolçainer d’Alacant Lluís Avellà i Reus. Voldria des d’aquest blog, fer-li un homenatge in memoriam a la seua trajectòria i la de molts jóvens d’Alacant que van nàixer al voltant dels mateixos anys que ell i que van viure junts una experiència inoblidable. La nostra generació va viure una època inigualable. Els últims anys de la dictadura de Franco. La nostra edat oscil·lava entre els quinze i els díhuit anys. Vam ser activistes en unes dècades glorioses per a nosaltres: buscar la llibertat per nosaltres mateixos sense necessitat que ningú ens diguera què havíem de fer. Aquesta finalitat buscada crec que ens ha servit a tota una generació de jóvens que vivim el mateix procés. No vam aconseguir canviar el món, encara que créiem fermament que el podíem canviar, però el que sí que ens ha servit és per ser gent valenta, qualsevol cosa que ens proposàvem ho aconseguíem a la nostra manera. Gràcies a l’esforç i la dedicació. Tots els projectes que vam proposar, vam intentar portar-los a la pràctica. Anys més tard, vam comprendre que gràcies al diàleg i la posada en comú dels nostres projectes aconseguiríem que fórem més participatius i aquest treball crec que ens ha fet millors persones. Aquest és el missatge que volem transmetre amb aquest homenatge
L’11 de març del 2021 farà deu anys de la mort del dolçainer d’Alacant Lluís Avellà i Reus. Voldria des d’aquest blog, fer-li un homenatge in memoriam a la seua trajectòria i la de molts jóvens d’Alacant que van nàixer al voltant dels mateixos anys que ell i que van viure junts una experiència inoblidable. La nostra generació va viure una època inigualable. Els últims anys de la dictadura de Franco. La nostra edat oscil·lava entre els quinze i els díhuit anys. Vam ser activistes en unes dècades glorioses per a nosaltres: buscar la llibertat per nosaltres mateixos sense necessitat que ningú ens diguera què havíem de fer. Aquesta finalitat buscada crec que ens ha servit a tota una generació de jóvens que vivim el mateix procés. No vam aconseguir canviar el món, encara que créiem fermament que el podíem canviar, però el que sí que ens ha servit és per ser gent valenta, qualsevol cosa que ens proposàvem ho aconseguíem a la nostra manera. Gràcies a l’esforç i la dedicació. Tots els projectes que vam proposar, vam intentar portar-los a la pràctica. Anys més tard, vam comprendre que gràcies al diàleg i la posada en comú dels nostres projectes aconseguiríem que fórem més participatius i aquest treball crec que ens ha fet millors persones. Aquest és el missatge que volem transmetre amb aquest homenatge
L’11 de març del 2021 farà deu anys de la mort del dolçainer d’Alacant Lluís Avellà i Reus. Voldria des d’aquest blog, fer-li un homenatge in memoriam a la seua trajectòria i la de molts jóvens d’Alacant que van nàixer al voltant dels mateixos anys que ell i que van viure junts una experiència inoblidable. La nostra generació va viure una època inigualable. Els últims anys de la dictadura de Franco. La nostra edat oscil·lava entre els quinze i els díhuit anys. Vam ser activistes en unes dècades glorioses per a nosaltres: buscar la llibertat per nosaltres mateixos sense necessitat que ningú ens diguera què havíem de fer. Aquesta finalitat buscada crec que ens ha servit a tota una generació de jóvens que vivim el mateix procés. No vam aconseguir canviar el món, encara que créiem fermament que el podíem canviar, però el que sí que ens ha servit és per ser gent valenta, qualsevol cosa que ens proposàvem ho aconseguíem a la nostra manera. Gràcies a l’esforç i la dedicació. Tots els projectes que vam proposar, vam intentar portar-los a la pràctica. Anys més tard, vam comprendre que gràcies al diàleg i la posada en comú dels nostres projectes aconseguiríem que fórem més participatius i aquest treball crec que ens ha fet millors persones. Aquest és el missatge que volem transmetre amb aquest homenatge